| 24 Febrero 2013 |
«Perquè l’ecumenisme sigui real és imprescindible que els fidels d’una confessió i l’altra es coneguin» |
S. E. Serafim és el bisbe ortodox de Bobrujsk, Bielorússia |
|
Durant la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians la Comunitat de Sant’Egidio va convidar a Barcelona el bisbe Serafim. Aquest prelat ortodox va pronunciar una conferència a la basílica dels Sants Just i Pastor sobre els màrtirs de l’Església ortodoxa russa del segle XX.
El bisbe Serafim és monjo i rector de l’Institut de Teologia de Bielorússia. Fa anys que coneix la Comunitat de Sant’Egidio i ha participat en moltes de les trobades que organitza, la darrera d’elles la que va tenir lloc a Sarajevo el setembre passat. El bisbe ortodox de Bobrujsk insisteix en la necessitat del diàleg entre les diferents confessions cristianes, diàleg en què han de participar no només els teòlegs, sinó també els fidels seglars.
En quin moment es troba el procés de canonització dels màrtirs del règim soviètic?
Actualment hi ha una comissió especialitzada que n’estudia tots els possibles casos, la majoria dels quals es van produir als anys trenta, durant els anys més durs de l’estalinisme.
Alguns d’aquests màrtirs ja fa anys que van ser reconeguts com a sants per l’Església ortodoxa, però encara hi ha molts processos oberts.
El tema és complicat, perquè la comissió ha de trobar la documentació, que no sempre hi és, i quan hi és no sempre és fàcil saber què va passar realment més enllà del que va deixar escrit la versió oficial del règim soviètic. Cal, per tant, molt de treball i interpretació.
Com es poden acostar l’Església ortodoxa i la catòlica?
Totes dues Esglésies s’haurien de conèixer més recíprocament per vèncer les dificultats que encara hi ha. Aquest acostament ha de ser en qüestions teològiques i l’han de protagonitzar teòlegs i pastors ortodoxos i catòlics, però no exclusivament. Per tal que aquest procés sigui real és imprescindible que els mateixos fidels d’una confessió i l’altra es coneguin i es tractin amb familiaritat. Tots plegats hem de veure aquells punts en què hi ha desacord, detectar quins problemes hi ha per anar-los resolent en un futur més o menys proper. En el nostre cas l’Església ortodoxa de Bielorússia afavoreix que els seus estudiants passin temporades a fora; d’aquesta manera coneixen altres realitats cristianes, com ara la catòlica, i això sempre ajuda al diàleg.
També és veritat que tant a l’Església ortodoxa com a la catòlica hi ha persones molt conservadores que desconfien d’aquest diàleg. Em fa l’efecte, però, que aquesta actitud és fruit d’un desconeixement, d’una falta d’informació que els dóna una visió distorsionada d’aquest acostament.
Quines són les dificultats en aquest camí cap a la unitat?
El diàleg amb el catolicisme, malgrat les diferències teològiques i eclesiològiques que encara tenim, avança lentament però amb pas decidit i ferm. No podem dir el mateix, en canvi, de la majoria d’Esglésies protestants, perquè creiem que s’aparten clarament de la doctrina tradicional del cristianisme en diversos punts.
Això fa molt més difícil el diàleg, tant amb els corrents directament nascuts de la Reforma com amb els nombrosos nous grups evangèlics.
Hi ha hagut un ressorgiment de la fe a partir de la caiguda del comunisme als antics territoris de l’URSS?
Des de la caiguda del règim soviètic hi ha molta gent que torna a l’Església, i es tracta d’un retorn que ha anat in crescendo. Durant les grans celebracions, com ara Nadal i Pasqua, notem especialment aquest augment de fidels.
Aquesta tornada a la fe cristiana s’ha traduït també en la construcció de noves esglésies. Així, amb l’URSS a Bobrujsk hi havia una sola església per a més de 200.000 habitants i a Minsk dues per a gairebé dos milions. Ara totes dues ciutats compten amb desenes de temples ortodoxos. Moltes són esglésies que s’han recuperat després que durant l’època soviètica fossin dessacralitzades i convertides en cinemes, teatres o piscines. D’altres que havien estat dinamitades s’han reconstruït amb fidelitat a l’edifici original, i també se n’han construït de noves.
Per primera vegada des de la Revolució aquest curs totes les escoles de Rússia tenen com a obligatòria l’assignatura de Religió amb la possibilitat de triar entre quatre confessions. Ha passat el mateix a Bielorússia?
A Bielorússia la situació és diferent, perquè la religió és una matèria optativa, i tan sols fora de l’horari estrictament acadèmic. En aquesta assignatura s’explica el cristianisme ortodox, però des d’un punt de vista exclusivament de cultura religiosa. L’ensenyament de la religió és un debat que tenim en marxa amb el govern bielorús, i esperem poder arribar a algun acord a mitjà termini.
Eduard Brufau
|
|
|