EN NOM D�AL�, EL TOT MISERICORDI�S, EL MOLT MISERICORDI�S

No hi ha paraules m�s belles que les consagrades a la causa de D�u per aquell que fa el b� i proclama la seva submissi�.

El b� i el mal no s�haurien de confondre.

Respon al mal amb el b�. El teu amic esdevindr� de seguida el teu millor suport.

Una tal grandesa d��nima �s el privilegi dels perseverants, d�aquells que ha tocat una gr�cia infinita.

A la m�s petita temptaci� de satan�s, dirigeix-te a D�u. Ell ho ent�n i ho sap tot.

FUSSILAT (ELS VERSETS DETALLATS) 32, 33, 34, 35

Lloan�a a D�u sol Rabat, 22 agosto 2001

El di�leg per a una civilitzaci� de cohabitaci�

L�home modern ha creat una cohabitaci� basada en el di�leg, per poder viure una nova �poca i escriure una hist�ria que faci oblidar les guerres viscudes per l��sser hum�, a fi de poder viure una nova civilitzaci�.La riquesa de valors s�n sempre les bases que no canvien mai en la vida de l��sser hum�. Des dels profetes ABRAHAM al davant (pare dels profetes), despr�s MOIS�S, JES�S I MOHAMMED, la civilitzaci� no �s m�s que un di�leg creat per l��sser hum� i bene�t per d�u. �s una obligaci� molt dif�cil de creure per una sola ra�, que l�home pels seus sofriments, les seves angoixes i les seves creences no trovaba en D�U el clement, el tot poder�s, m�s que l�esperan�a de viure i reviure la seva hist�ria, i ning� no pot trobar el seu cam� lluny de la voluntat de D�U.

L��sser hum� en la civilitzaci� moderna ha cercat de trobar una cohabitaci� entre els humans per� sempre lluny de la voluntat de D�u. Alguna vegada, l�home a intentat alguns reptes, per� sempre s�ha trobat davant de la miseric�rdia de D�U i el seu perd�.

Un gran Rab� em parlava un dia sobre la cohabitaci� dels �ssers humans, els motius de fons de la hist�ria i els de les guerres religioses: �Nosaltres els savis de la religi�, som molt t�mids davant de la creaci� d�una civilitzaci� de la cohabitaci� de l��sser hum�.

El 1985, a l�estadi de Casablanca i davant de 80.000 Musulmans marroquins, el Papa Joan Pau II ha aixecat la bandera blanca d�un di�leg innocent, sagrat i fidel al principi de cada identitat. Amb el seu discurs, ha volgut condemnar les guerres des de l�edat mitjana fins als nostres dies, ha tra�at les grans l�nies d�un di�leg per a una civilitzaci� de cohabitaci� i no pas una civilitzaci� de vencedors i ven�uts.El papa ha renovat amb coratge la noci� de di�leg en el seu fam�s i recent discurs a Jerusalem i a la gran mesquita Oumayade a Damasc.

Qui de nosaltres no es recorda dels moments sagrats a Jerusalem quan el Papa Joan Pau II ha posat la carta entre la gran sinagoga, la gran catedral, la gran mesquita, jo tenia els ulls plens de ll�grimes quan el veia rec�rrer els cent passos tot sol, entre tot el que hem vist en aquell moment, la m� del papa deposant la carta i els seus ulls fixats en el cam� que ABRAHAM ha travessat des del sud de l�Irak fins a la seva arribada a Jerusalem sense pronunciar cap discurs. A Cuba, el papa ha parlat per una vegada del sofriment dels pobles sotmesos a l�embarg internacional que va a l�encontre del di�leg d�una civilitzaci� de cohabitaci�, el papa va dir aquell dia: �Jo no estic pas a favor de l�embarg contra els pobles�. Aquesta conducta ha estat renovada a Turquia pa�s de la hist�ria de l�imperi otom� i a l��frica per desmostrar que l��sser hum� t� el dret de viure tot respectant la seva ra�a, el seu color, la seva identitat i els seus projectes de vida.

Nosaltres volem penetrar en una mondialitzaci� lluny de les guerres que la nostra hist�ria ja ha marcat amb lletres de sang.

I com la religi� constitueix un factor important en la vida de l�home, cal que cadascun de nosaltres treballi per la toler�ncia i per refor�ar l�amor al pro�sme sigui quin sigui aquest pro�sme. La pau al m�n passa per la pau entre les religions.

Avui nosaltres hem de combatre en unes altres guerres, aquelles contra el mal, les malalties, la venjan�a, la ignor�ncia..., i nosaltres podem dir que els principis del manifest d�Ass�s, refor�ats i consolidats a Roma a Jerusalemt, a Bucarest i avui a Barcelona, llancen una nova escola de di�leg de cohabitaci� civilitzada. Desitjant una consolidaci� d�aquest esperit que s�inscriu en els esfor�os de la comunitat de sant Egidio, on la humanitat trobar� la seva identitat religiosa per a un m�n de creences i de valors, perqu� la religi� no hauria ja de protegir als guerrers ni ser usada per a la destrucci� sin� m�s aviat per a complir el seu deure que �s en primer lloc la pau i el benestar de l��sser hum�.

Professor Mohamed Amine Smaili

Cap de l�UFR Di�leg Religi�s en el pensament Musulm�.

Universitat de lletres �Rabat-

Marroc