Alliberar els presoners

La vida a la pres� 

La major part dels detinguts a les presons del Mo�ambic (el 60 % segons el Ministeri de Just�cia) s�n joves de menys de 25 anys. El 29 % t� entre 16 i 18 anys. Provenen de les zones m�s pobres, les perif�ries de les ciutats o poble del bosc. M�s de la meitat est� a la pres� per "delictes menors" �s a dir, furts.

Molts no tenen roba per posar-se i duen la mateixa roba durant mesos. Dormen per terra: nom�s alguns, els m�s afortunats, tenen una estera. 

El sab� �s un g�nere de luxe, que nom�s arriba dues o tres vegades l'any.

 La quantitat de menjar �s modesta. Quasi en tots els casos es menja una sola vegada al dia: un plat de s�mola de blat de moro, sovint sense ni tan sols sal i oli. Si la fam�lia est� lluny o �s massa pobra per portar roba i menjar, es corre el risc d'arribar a greus estats de desnutrici�. Les condicions higi�niques tamb� s�n p�ssimes

Programes d'ajuda a les presons

En les presons de moltes ciutats del Mo�ambic, com Pemba, Lichinga, Cuamba, Quelimane, Beira, les Comunitats de Sant'Egidio locals s�n presents des de fa m�s de 5 anys. Treballen per millorar la vida dels detinguts, per garantir i promoure el respecte dels drets humans, per dur a terme projectes de formaci� i rehabilitaci�, per prevenir el retorn a la pres�. Per� tamb� proven d'assegurar els drets fonamentals de tot home i dona, per tal de garantir la superviv�ncia i la dignitat: nodrir-se, vestir-se i tenir cura de la higiene.
La intervenci� de la Comunitat s'ha dut a terme en diferents nivells:

1.  drets humans:
La pres�ncia a les presons, la visita, �s la primera intervenci� important de tutela dels drets humans, que permet fer con�ixer les eventuals violacions, permet individuar les necessitats m�s urgents, sostenir, en els casos en qu� sigui necessari, un proc�s legal. No �s estrany destacar que, per motius sempre associats a la pobresa, alguns detinguts es queden a la pres� "oblidats"durant molts anys, bo i esperant un judici o un cop acomplerta la condemna, per falta de tutela legal. La intervenci� de la Comunitat ha perm�s fer con�ixer i donar soluci� a centenars de casos d'aquest tipus.

2. formaci�:
Un altre dret fonamental �s el de la dignitat humana i la promoci� de la persona. Per aix� s'han organitzat:
- cursos d'alfabetitzaci�, que es conclouen amb un examen estatal de nivell elemental;
- cursos professionals per a sabaters, empalladors, fusters, treballadors del zenc i treballadors de l'argila. Aquesta formaci� professional prepara la reinserci� a la societat un cop acaba la pena. 

3. Ajut alimentari:
La desnutrici� i la malnutrici� representen una pena m�s, un afegit� d'injust�cia. El menjar �s el primer dret que cal garantir, fonamental per a la superviv�ncia. Per aix�, en moltes presons africanes, les Comunitats de Sant'Egidio locals visiten regularment els presoners i els porten menjar. Aquest tipus d'ajut, que a l'inici estava associat a les festes de Nadal o de Pasqua, ha esdevingut una intervenci� regular, que arriba actualment a milers de persones. 

4. L'ajut sanitari:
Juntament al menjar, el dret a la salut, ja sigui per mitj� de condicions higi�niques humanes com garantint la possibilitat de cura �s un altre dret inalienable de tothom.
La Comunitat interv� per a millorar les condicions de salut dels detinguts mitjan�ant petits projectes. En algunes presons han estat possibles intervencions estructurals:
S'han constru�t dos "Postos de sa�de" �s a dir, dos petits centres hospitalaris, per un total de 17 llits, en les presons de Lichinga i de Cuamba;
- s'han reestructurat m�s de 12 latrines i s'ha refet tota la instal�laci� hidr�ulica;
- s'han instal�lat "cisternes" per recollir l'aigua.