Aquest any és de color vermell, té 206 planes i 705 adreces. És l'anomenada Guia Michelin dels pobres. És gratuïta i es pot trobar a la seu de qualsevol entitat o servei públic on s'atenen les persones que viuen al carrer. La comunitat de Sant'Egidio va presentar ahir la setena edició d'On menjar, dormir i rentar-se, la publicació que recull els llocs on les persones sense recursos poden trobar suport i acollida. És pràctica i exhaustiva. Ho sap bé Francisco Molina, una persona que es defineix com “un supervivent del carrer”. Els responsables de Sant'Egidio calculen que només a Barcelona hi ha entre 1.200 i 1.500 persones que cada nit dormen al carrer o en refugis casuals. El 85% són homes; el 65%, estrangers, i es comencen a detectar algunes persones de més de 65 anys que cauen en la màxima exclusió, és a dir, dormen al ras.
“He passat fred, molta por i he arribat a fer quinze dies de cua per poder tenir plaça en un centre”, va explicar ahir en Francisco. Un testimoni en primera persona que va posar cara i nom al fenomen de la pobresa. Problemes familiars el van enfonsar en una depressió que va durar set anys. Al carrer –diu– ha conegut “bona gent” i també ha viscut “la mort molt de prop”. Amb llàgrimes als ulls va relatar com va veure morir cinc companys –“tres es van morir als meus braços”–. Un jersei, un llibre de Neruda i hores de conversa va ser el que el va començar a vincular a Sant'Egidio. En rep suport puntual. És un dels habituals al dinar que l'entitat organitza cada Nadal. Diu que aquest any hi portarà tres amics que ha conegut al carrer. Ahir, com avui, com els últims dies, va dormir arrecerat a l'aeroport. Té ben comptat que d'aquí a vuit dies, quan cobri, tindrà la sort de poder tornar a una habitació.
Una vida que ningú no tria
El responsable de Sant'Egidio a Barcelona, Jaume Castro, va fer una crida a les administracions perquè augmentin el nombre de places d'acollida nocturna que permetin, per exemple, que en Francisco no hagi de dormir a l'aeroport. “La gent no és al carrer perquè vol. Molts cops ens oblidem que demanar és una humiliació i que la vida al carrer és molt dura. No la tria ningú”, va raonar Castro. Ho saben bé els voluntaris de l'entitat que cada setmana reparteixen menjar i begudes calentes a unes 250 persones sense sostre. El tinent d'alcalde d'Acció Ciutadana, Ricard Gomà, va admetre que encara hi ha molta feina per fer, però va defensar que en cinc anys el pressupost d'atenció als sense sostre ha crescut un 400%.
Sant'Egidio fa una crida als voluntaris que vulguin ajudar a prepara el dinar de Nadal o bé portar un regal o menjar. La cita solidària reunirà el dia 25 a l'hora de dinar més de 800 persones a la basílica de Just i Pastor, i també a Manresa i a Tarragona. El menú: escudella, canelons, pollastre rostit i torrons. Asseguren els habituals que la bona companyia està assegurada.
