Per tercer any consecutiu, la Comunitat de Sant’Egidi i la Comunitat Israelita de Barcelona organitzen una marxa en memòria de la Nit dels vidres trencats (kristallnacht, en alemany), en record a les víctimes d’aquella tragèdia que es va produïr a l’Alemanya nazi. Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidi a Barcelona, explica el perquè de la marca: “Les grans monstruositats, com l’Holocaust, passen enmig de la guerra, que és la mare de totes les pobreses. Per això volem expressar la nostra voluntat de pau i convivència.”

Va ser la nit del 9 al 10 de novembre de 1938 quan els nazis van esclatar contra els jueus. Aquella nit, i durant dos dies, van cremar 250 sinagogues, van destrossar més de 7.000 comerços alemanys, als quals trencaven tot el que se’ls posava per davant, incloent-hi els vidres -d’aquest fet sorgeix el nom de la Nit dels vidres trencats-. Cententars de llars jueves van ser atacades, cementiris profanats i hi va haver dotzenes de víctimes. Dies després, prop de 30.000 jueus alemanys van ser detinguts pel simple fet de ser jueus i els van deportar a diferents camps de concentració.

La marxa ha començat a la plaça del Pedró, davant la Capella de Sant Llàtzer, amb un manifest en record a les víctimes. Ha seguit pel carrer del Carme i La Rambla fins el carrer de Ferran. Allà, les prop de dues-centes persones que la seguien han encès una espelma i s’han dirigit a la plaça de Sant Just i Pastor, on ha acabat l’acte, molt emotiu, amb diferents parlaments.

Doris Sontheimer, un testimoni esfereïdor

La Doris ha estat la convidada d’enguany a aquest acte de record. És néta d’alemanys que van viure i patir aquesta nit tan tràgica, i ho recorda emocionada: “Els meus avis paterns vivien a Nuremberg. A les 4 de la matinada van sentir com picaven de forma violenta, i quan van obrir els van llençar a terra 2 nazis uniformats de color marró i amb porres. Van trencar tot allò que hi havia al pis i els van insultar. La meva àvia, que patia d’arrítmies, va patir un infart, i el meu avi li va escriure al meu pare en una carta que allò era el començament de ves a saber quin final”.

Precisament fa poc més d’un any, Doris Sontheimer va escriure el llibre Les set caixes, a través del qual explica la seva història. Ella també ha estat la ponent de la conferència que s’ha fet prèviament a l’inici de la marxa.

Vídeo ‘Marxa en memòria de la Nit dels vidres trencats’