Admiro els humoristes gràfics que tenen la virtut de fer-nos somriure i de fer-nos rumiar. Fa dos diumenges, en aquestes mateixes pàgines, el Galdric Sala publicava un acudit que n'era un magnífic exemple. "Diu que aquest serà el Nadal de la recuperació", comentava un dels seus personatges, i l'altre li responia: "No ho crec! La gent només pensarà en comprar!... com sempre!". Amb ben poques paraules el Galdric va fer un retrat afilat i precís de la nostra societat. És evident que la recuperació de què parlava el primer protagonista era la recuperació econòmica. Però no pas aquella que desitgem tots sinó la que ens permetria reviure tants Nadals passats, reconvertits en la festa consumista per excel·lència. La recuperació a què es referia l'altre, en canvi, era la de l'autèntic sentit del Nadal, la recuperació d'aquella festa de la fraternitat i els bons sentiments que fa tant temps que vam donar definitivament per desapareguda.

Però malgrat totes les evidències que podrien corroborar el meu pessimisme, de vegades la vida et sorprèn i et dóna motius per a l'esperança. Em va passar aquesta setmana al lloc més inesperat. A la caixa d'una botiga vaig coincidir amb un a noia que hi havia anat a demanar la complicitat d'aquell negoci per animar els seus clients a col·laborar en una iniciativa solidària que penso que val la pena de divulgar. La Laura em va explicar que formava part de la Comunitat de Sant Egidi a Manresa, que el dia de Nadal acollirà en un dinar al restaurant de l'Escola d'Hoteleria Joviat més de tres-centes persones que no tenen els recursos econòmics o el caliu familiar per celebrar aquella data com ho farem molts altres. Per aconseguir-ho compten amb les aportacions d'altres restaurants i de moltes persones particulars que hi posaran el seu granet de sorra perquè aquell dinar sigui possible. Fa temps que tinc notícies de la Comunitat de Sant Egidi pel seu activisme contra la pena de mort arreu del món. Però la seva feina s'estén a altres activitats com aquest dinar de Nadal que es farà també a moltes més ciutats. I és bo que se sàpiga. I que se sàpiga també que tothom qui vulgui acostar-s'hi a portar-hi un regal per repartir als assistents –nens, adults, gent gran– o a donar un cop de mà per organitzar aquell macro dinar hi serà ben rebut i farà un bon servei. És reconfortant saber que en aquesta societat tan decebedora hi ha una reserva invisible de gent bona que sempre està de guàrdia per ajudar els altres. Entreu a www.santegidio.org i mireu què fan.

Josep M. Oliva